Del 20 de setembre de 2019 al 22 de març de 2020
Aquesta missió, que té lloc entre finals de setembre de 2019 i finals de març de 2020 a la Mediterrània occidental, pretén descriure, sense pertorbar-los i únicament registrant sons, el comportament dels cetacis i recollir un ampli ventall de dades ambientals. Per a això, es van instal·lar nombrosos sensors i hidròfons en dos drons de superfície naval.
Aquesta missió estudia les trajectòries i el comportament de busseig de quatre espècies de cetacis presents al Mediterrani: el gran catxalot, el pilot d’aleta curta, el rorqual de Cuvier i el dofí de Risso. Aquests mamífers marins tenen en comú una gran capacitat d’apnea més enllà dels 500 metres de profunditat i de passar més del 60% del seu temps més enllà d’aquesta profunditat. S’anomenen sondes grans, la sonda és la seqüència de busseig en apnea.
Per detallar un dia de la vida d’aquests grans mamífers, s’observarà el cicle de busseig nictemèric (un dia i una nit) registrant contínuament les emissions sonores. La seva explotació permetrà reconstruir les trajectòries dels cetacis a la columna d’aigua. També s’estudiarà l’estimació de la durada i immersió de la caça, l’estimació indirecta de les migracions verticals del calamar, presa preferida de l’espècie estudiada, la posició en relació al fons i el seu relleu (batimetria).
La costa lígur-provençal és una zona molt freqüentada per creuers, ferris, petroliers i altres gegants dels mars. Aquests vaixells són molt sorollosos i poden afectar la vida salvatge local.
Un dels objectius de la missió és estudiar aquesta contaminació acústica a gran escala espacial i temporal. Gràcies als enregistraments, els equips mesuraran la reacció de les grans sirenes davant aquestes pertorbacions sonores i la seva capacitat d’adaptació durant la seqüència d’immersió.
L’estudi ajudarà així a determinar les zones i estratègies de caça afavorides per aquests cetacis. Aquestes informacions a partir d’un estudi precís permetran establir recomanacions d’embarcacions perquè s’adaptin a la seva velocitat de creuer.
Aleta caudal de catxalot, Physeter catodon © F.Pacorel. Institut Oceanogràfic, Fundació Albert I, Prince of Monaco.
La missió està coordinada per Bertrand de Lesquen, director de la revista Marine & Océans. Es troba sota la direcció operativa de Fabien de Varenne, president i fundador de l’empresa Sea Proven, que dissenya i fabrica drons Sphyrna. La direcció científica està a càrrec del professor Hervé Glotin, de la Universitat de Toulon. Al llarg d’aquests tres mesos de missió, una desena de científics es tornen a bord d’un catamarà que acompanya els drons per garantir el bon funcionament i analitzar les dades recollides a mesura que avancen.
La Société des Explorations de Monaco és una plataforma al servei del compromís de SAS el Príncep Albert II amb el coneixement, la gestió sostenible i la protecció de l’oceà.