Florence Galletti és membre de l’IRD, especialitzada en Dret del Mar. Fa balanç de l’actualitat en aquest àmbit. Més que mai, el Dret del Mar és essencial per organitzar el desenvolupament econòmic dels Estats i resoldre els conflictes interestatals relacionats amb els oceans i els mars. Però també es veu superat per la necessitat d’instruments que permetin la preservació de la diversitat biològica en una situació prou bona com per mantenir-se susceptible de ser explotada.
Evolució del dret del mar al segle XXI
A quantes milles nàutiques estem encara lluny del torn ecologista?
El “nou dret del mar” que prové de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS) del 10 de desembre de 1982, que va entrar en vigor el 1994, tenia un doble objectiu: organitzar el desenvolupament econòmic dels Estats i resoldre els conflictes interestatals sobre oceans i mars. Deixa una cartografia formada per zones marítimes establertes segons la UNCLOS, el dret consuetudinari o les sentències de justícia internacional, amb, d’una banda, espais majoritàriament delimitats per mètodes científics, com ara aigües interiors, mars territorials, zones contigües, econòmiques exclusives zones (ZEE), plataformes continentals simples o ara esteses, l’alta mar, la zona de fons marí internacional, i les seves subdeclinacions formades per zones de pesca, amb d’altra banda, espais més específics (illes, badies, estrets, canals internacionals). , aigües arxipelàgiques) i els seus règims. Ha distribuït de manera segura els drets dels Estats, així com el paper de les organitzacions internacionals públiques, institucions o agències especialitzades de les Nacions Unides: organitzacions regionals de pesca (ORP) , Autoritat Internacional dels Fons Marins (AIFM) , Comissió Oceanogràfica Intergovernamental (COI) …
Aquest dret internacional del mar del segle XX només tenia una vessant territorial?
Hem oblidat que recorda l’obligació de conservar determinats serveis ecològics prestats, encara que no s’utilitzi l’expressió, i la necessitat de no privar-ne els altres Estats.
L’estat del medi ambient no s’ha d’incloure entre els impensats del text de la UNCLOS, ans al contrari. Va reconèixer la investigació científica marina (Part XIII, UNCLOS), per la seva capacitat de proporcionar informació i analitzar els recursos oceànics. A diferència del dret mediambiental que s’interessa pel mar des del punt de vista de la protecció del medi natural, el dret internacional del mar es veu superat per la necessitat d’instruments que permetin la preservació de la diversitat biològica in situ prou bona com per continuar sent capaç de ser explotats.
Això no és fruit de l’atzar.
La multiplicació d’activitats i projectes al mar, la reducció dels recursos disponibles, l’augment de la degradació i la disfunció ecològica –més identificades pel progrés de les ciències marines– posen en dubte la infrautilització del dret internacional del mar per corregir també aquestes situacions.
Cada cas és únic, les zones marítimes no són iguals, ni tan sols dins del mateix Estat. Però el que hi ha en el dret del mar i en el dret pesquer és suficient perquè els que tenen el poder puguin actuar, sols o conjuntament, d’acord amb el que permet el dret internacional, per a la ZEE i la plataforma continental. El desenvolupament d’àrees marines protegides “no esculls” més llunyanes en llocs rellevants (per exemple: muntanyes submarines) és un exemple d’acció pública nacional tímidament realitzada amb finalitats ecològiques. Lluiten per aconseguir una dimensió bilateral o multilateral signant acords entre Estats per protegir, per parelles o més, els hàbitats distribuïts entre Estats. A l’oceà Índic occidental, els acords de cooperació d’aquest tipus han demostrat la seva utilitat. Sobre aquests temes moderns, com la protecció jurídica de les xarxes ecològiques marines (Galletti, 2014), s’ha de mobilitzar el dret internacional del mar, liderat per Estats voluntaris. Més enllà de les aigües sota jurisdicció nacional, sorgeix un projecte de tractat: l’“Instrument internacional jurídicament vinculant sobre la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica marina en àrees fora de la jurisdicció nacional”. Tot i que suscita crítiques, aquest tractat hauria de legalitzar més, millor, o d’una manera nova, la conservació i l’ús de la diversitat biològica marina més remota (Galletti, 2022), si l’oceà Índic sap treure’n profit…
Florència Galletti
La Dra. Florence Galletti és becària d’investigació en dret públic a l’Institut de Recherche pour le Développement (IRD), un establiment públic francès de recerca científica.
