De l’O3 al 23 d’abril i del 4 al 22 de juny de 2019
MISSIÓ NOVA CALEDONIA 2019 – PACÍFIC
- ADN ambiental, Aigües profundes, Nova Caledònia, taurons
El projecte MEGAFAUNE
S’ha fet un ampli inventari arreu del món per identificar la megafauna marina; peixos, mamífers marins, taurons, tortugues, etc. La missió a Nova Caledònia és una de les etapes d’aquesta gran operació.
Explora el desconegut
Monaco Explorations va participar en el finançament de dues missions que van tenir lloc respectivament a l’abril i juny de 2019 des de Nova Caledònia a bord de l’ Alis com a part del programa 2019 de la flota oceanogràfica francesa.
El seu projecte d’investigació: explorar les illes i muntanyes submarines aïllades del mar del Coral per estudiar, identificar i registrar la fauna marina que les habita.
Aquestes operacions es van dur a terme sota la direcció de Laurent Vigliola (investigador de l’Institut Francès de Recerca per al Desenvolupament (IRD), programa Seamounts finançat per l’Agència Nacional de Recerca francesa i el Parc Natural del Mar de Corall) i la de David Mouillot de la Universitat de Montpeller, director d’investigació de la Unitat Conjunta de Recerca MARBEC (Biodiversitat Marina, Explotació i Conservació).
Muntanyes submarines, oasis de vida?
Les muntanyes submarines del mar de Coral s’eleven més de 1.000 m sobre el fons del mar. Els seus cims afloren a una profunditat de 50 a 100 m sota la superfície, i segueixen sent desconeguts. Fins ara, només el 4% d’aquestes àrees s’han mostrat amb finalitats científiques. Tanmateix, tot fa pensar que aquests ecosistemes únics alberguen oasis de vida i “punts calents” de biodiversitat.
Risc de sobreexplotació de les espècies
Aquestes zones profundes i els animals que s’hi refugien estan, malauradament, molt amenaçats per la pressió pesquera cada cop més gran, que exposa determinades espècies al risc de sobreexplotació o fins i tot d’extinció. La protecció d’animals marins com els taurons i altres grans vertebrats està al centre de les preocupacions mediambientals actuals. L’exploració d’aquests mars profunds és fonamental per conèixer-los millor i així protegir-los millor.
Hipòtesis científiques i tècniques innovadores
Per detectar les espècies presents en aquestes zones profundes, es despleguen dues tècniques principals: mostres d’aigua per estudiar l’ADN ambiental i càmeres amb esquer.
Ubicació
– ADN ambiental
El principi es basa en l’estudi dels rastres d’ADN (empremtes dactilars) que persisteixen a l’aigua després del pas d’una espècie. Això implica recollir aigua de mar a profunditats específiques en un lloc determinat, filtrar-la, aïllar l’ADN present i comparar-lo amb un catàleg de dades existents (base de referència) per esbrinar quina espècie hi havia, on i quan.
– Càmeres amb esquer
Les càmeres amb esquer formen part de les tècniques que permeten estudiar la fauna marina sense cap presència humana i, per tant, sense pertorbar el comportament dels animals, instal·lades a la columna d’aigua o al fons del mar, enregistren imatges de la fauna atreta per l’esquer col·locat davant. la lent. Els investigadors descobreixen així la diversitat d’espècies que habiten les profunditats, n’estimen la quantitat (la “biomassa”) i n’estudien el comportament. Funcionades segons un protocol precís, les càmeres amb esquer permeten seguir l’evolució d’una zona al llarg del temps i comparar zones geogràficament distants entre si.
– La intersecció de dues tècniques
Gràcies a aquestes dues tècniques complementàries, els científics esperen donar respostes a diverses hipòtesis: les muntanyes submarines constitueixen oasis de biodiversitat? Quins vertebrats troben realment refugi de les pressions humanes en aquestes zones profundes? Els grans vertebrats marins estan fora de l’abast dels humans en aquestes zones profundes i no estan en declivi?
El fil d'Ariadna de Monaco Explorations
Amb el suport de Monaco Explorations, aquestes tècniques, que no afecten els animals, van poder ser provades i millorades en diverses ocasions, sobretot durant la travessia transatlàntica i la missió Sargasso, però també a Colòmbia, a Malpélo o posteriorment durant el Laurent Ballesta. Missió Planeta Mediterrània. Missió rere missió, el fil de la biodiversitat d’Ariadna es desfà i, a poc a poc, porta molts descobriments apassionants.
Moltes espècies encara per referenciar
Avui només el 16% de les espècies estan genèticament referenciades. Per tant, queda un enorme treball de recollida i seqüenciació per completar per completar la base de dades de referència. Durant les missions a l’ Alis , també es van organitzar mostres dirigides per agafar fragments d’aletes dels peixos per extreure’n l’ADN i així fer-ne referència mitjançant la seqüenciació del seu ADN.
Resultats ja!
Des de l’inici de les missions amb el suport de Monaco Explorations, s’han afegit 1.000 espècies noves a la base de referència d’ADN ambiental. De les 6.000 espècies de peixos tropicals vertebrats que es coneixen actualment, només 2.000 es van seqüenciar prèviament. Des de l’any 2017 s’han incorporat 1.000 espècies noves gràcies al treball realitzat en el marc del projecte MEGAFAUNE.
Base de dades internacional
Aquesta base de referència és compartida internacionalment per tota la comunitat científica i facilita molt la identificació d’espècies marines que freqüenten una zona determinada.
Testimoni de Laetitia Mathon, doctorand i membre de la missió
Durant aquesta missió, hem treballat per completar la base de referència de peixos tropicals. De fet, per poder reconèixer espècies (a través del seu ADN) en mostres d’ADN ambiental, primer hem de conèixer les seves seqüències. Per fer-ho, hem extret l’ADN contingut en mostres emmagatzemades als congeladors de l’IRD, i també hem extret teixits de peix del mercat de Nouméa. Després es va seqüenciar aquest ADN i així vam obtenir 122 seqüències noves. Durant aquesta missió també hem configurat la captura d’imatges de vídeo sobrevolant la llacuna, per tal de poder identificar la megafauna.
Parc Natural del Mar de Coral
L’any 2012, l’acord signat per a la creació del Parc Natural del Mar de Corall a Nova Caledònia (1.300.000 km2) el va convertir en un dels parcs marins més grans del món. Representa el 12,7% de l’espai marítim francès i engloba el 55% dels esculls de corall de Nova Caledònia. El Govern de Nova Caledònia treballa actualment en l’espaialització precisa del parc. Això implica decidir quines zones especialment remarcables seran protegides i quines altres seran objecte d’explotació humana raonada.
Ajuda important en la presa de decisions
El procés de zonificació requereix la recopilació de la informació existent i el suport d’iniciatives destinades a recollir informació nova i útil per a la implantació del parc. Les dades recollides per l’equip de Laurent Vigliola i David Mouillot contribueixen directament a proporcionar informació al Govern de Nova Caledònia. Aporten nous coneixements sobre la biologia i l’hàbitat dels vertebrats que són molt valuosos en el procés d’establiment del Parc Natural del Mar del Coral.
Alis
El R/V Alis és un vaixell de la flota oceanogràfica francesa que opera al sud-oest de l’oceà Pacífic des de la Polinèsia Francesa fins a Papua Nova Guinea. Té seu a Nova Caledònia. Realitza missions d’oceanografia física (batisonda, mesurador de corrent d’efecte Doppler de casc, etc.), biologia (arrossegament instrumentat, sonda d’observació de columna d’aigua EK60) i batimetria (sonda multifeix EM1002). També s’utilitza com a vaixell de suport per a missions de busseig (estudi de biodiversitat).
Els membres de la missió
David Mouillot
David Mouillot, de la Universitat de Montpeller, director de recerca de la Unitat Conjunta de Recerca MARBEC (Biodiversitat, Explotació i Conservació MARINA) i el seu equip s’interessen des de fa diversos anys en la distribució de la megafauna en zones profundes on es troben muntanyes submarines. Utilitzant ADN ambiental i tècniques de càmera amb esquer, el seu equip, en col·laboració amb Monaco Explorations, va recollir dades a diverses zones del món. David Mouillot ha estat nomenat aquest any “membre sènior” de l’Institut Universitaire de France.
Troba aquesta obra aquí .
— Dr Laurent Vigliola
Laurent Vigliola és investigador de l’IRD Nouméa on estudia els peixos d’esculls de corall a escala local, regional i global. Cap de missió d’aquestes dues últimes expedicions a l’ Alis , la seva recerca se centra en els ecosistemes coral·lins i la complexitat de les connexions entre espècies. Utilitza diverses eines com ara recomptes de busseig, anàlisi d’otòlits de peixos (edat, creixement, microquímica), trampes de llum, telemetria acústica, genètica ambiental, genètica de poblacions i modelització. Més informació aquí .
— Laetitia Mathon
Laetitia és una jove estudiant de doctorat del CNRS, en col·laboració amb la UMR Entropie de Nouméa, i l’empresa SPYGEN. Apassionada dels animals marins, la seva ecologia i els grans misteris que els envolten, es va embarcar en una tesi sobre l’estudi de la distribució dels peixos en ambients poc coneguts, com les muntanyes submarines o les profunditats.
—Nadia Faure
Actualment, la Nadia està estudiant biologia a la Universitat de Swansea a Gal·les com a part d’un intercanvi amb la seva universitat d’origen, Grenoble Alpes, per al seu tercer any de grau . Encara que nascuda a la muntanya, des de petita ha estat una apassionada de la vida submarina, fet que la va empènyer a fer pràctiques voluntàries i participar en aquesta missió de recerca en ecologia marina.
Campanyes de mostreig
Després de les dues operacions d’abril i juliol de 2019, es preveuen dues properes campanyes per al 2020. En total, s’estudiaran dotze muntanyes submarines i quatre esculls costaners.
El Principat de Mònaco es va comprometre
Per tal de protegir la biodiversitat marina i, en particular, aturar el declivi general dels grans depredadors marins com els taurons, un nombre creixent de països han decidit recentment actuar i crear àrees marines protegides (AMP) gegants.
Particularment implicat i convençut de la importància de les àrees marines protegides, SAS el príncep Albert II està mobilitzant el Principat i la comunitat internacional. Aquest compromís contribueix eficaçment a l’establiment de condicions favorables a una protecció duradora i a l’adquisició dels mitjans necessaris per assolir aquest objectiu.
