Del 7 al 29 d’octubre de 2017
MISSIÓ SARGASSA 2017 – ATLÀNTIC
- Alta mar, Carib, Ciència, Sargasso
La missió “Sargassum”, realitzada al vaixell Yersin entre Mindelo, a Cap Verd, i Fort-de-France, a Martinica, formava part d’un programa liderat per l’Institut Mediterrani d’Oceanologia de Marsella (MIO). Va seguir la campanya “Sargasso del Carib”, realitzada prèviament entre juny i juliol de 2017 i destinada a estudiar les floracions d’algues a l’Atlàntic occidental tropical. L’objectiu d’aquesta nova missió: completar les observacions i mesures realitzades durant la primera campanya entre la Guaiana Francesa i el mar dels Sargassos, realitzant per primera vegada un mostreig en una ruta transatlàntica.
Objectius
La missió “Sargassum” tenia com a objectiu:
- La creació d’un mostreig complementari de sargass per a:
- Estudis complets de filogènia i genètica de poblacions,
- Mesurar els nivells de contaminants,
- Estudiar les comunitats bacterianes associades als peixos.
- Realització d’immersions en entorns pelàgics en alta mar per aprofundir en el coneixement del paper ecològic de les basses sargasses que apareixen recentment en aquesta part de l’oceà Atlàntic.
- La comparació de mesures al mar i imatges de satèl·lit per tal de refinar els mètodes d’interpretació d’aquestes imatges de satèl·lit per localitzar el sargazs i predir el seu moviment.

Sargasso, què és?
Els sargassos són algues marines marrons del gènere Sargasum . Només dues espècies, Sargassum natans i Sargassum fluitans , viuen a l’oceà obert, amb un cicle estrictament pelàgic. Suren a la superfície, formant zones grans i disperses anomenades basses. Són ecosistemes per dret propi que acullen moltes espècies vives, des de bacteris fins a peixos.
També hi ha 350 espècies més de sargass bentònics, que viuen adossades al fons a les zones costaneres. Es distribueixen en diverses regions del món.
Proliferations preocupants
El sargasso prolifera a l’Atlàntic tropical, provocant, des del 2011, encallaments massius sense precedents a les illes de les Índies Occidentals i a les costes africanes. Aquestes acumulacions a les costes causen importants problemes sanitaris, ecològics i econòmics. El sulfur d’hidrogen resultant de la seva descomposició és un gas tòxic per als humans i fortament oxidant. Si en petites quantitats aquestes algues són beneficioses per a la biodiversitat, no és el mateix quan proliferen.
Per tots aquests motius i més, òbviament és urgent i important descobrir per què el sargass es multiplica a un ritme tan alarmant.
La missió transatlàntica: una rara oportunitat
Les basses de sargasses a l’oceà obert constitueixen un ecosistema per dret propi i els científics busquen entendre no només per què creixen, per què proliferen, sinó també quins són els efectes a alta mar.
Donat el petit nombre i el cost dels vaixells adequadament equipats, expedicions com la liderada per Monaco Explorations durant aquesta travessia transatlàntica són rares oportunitats per prendre mostres a alta mar.


El misteri de Sargasum
Durant el seu viatge al Nou Món, Cristòfor Colom ja va descriure aquestes algues marrons, prop de l’arxipèlag de les Bermudes, que posteriorment van donar nom al mar dels Sargassos. Simultàniament als encallaments massius observats des del 2011, les imatges per satèl·lit van revelar la nova presència del sargasso al corrent equatorial del nord, formant el que es podria anomenar un “nou mar dels Sargassos”. Quines són les causes d’aquest fenomen? I quines són les conseqüències per a la vida pelàgica a l’oceà? Aquestes són les dues preguntes principals que l’equip liderat per Thomas Changeux vol respondre.
Ubicació
Tres preguntes a Thomas Changeux
Hi ha solució al problema dels sargassos?

Per què els sargasses són una amenaça al Carib?

Saps per què creixen les masses?

Treball de laboratori
Des del seu retorn de la missió, els científics han dut a terme anàlisis genètiques de les mostres preses, per identificar les tres formes morfològiques diferents de sargass trobats durant la missió i així entendre millor el fenomen de la multiplicació.
Treball de laboratori Thomas Changeux ©O.Borde Explorations of Monaco
UNA EXPOSICIÓ
Hi ha disponible una exposició fotogràfica que recorre els aspectes més destacats de la missió. Està format per 12 panells de 110x110cm i 8 de 110x165cm. Des de l’octubre de 2019 s’exposa a la sala del MOI on els alumnes de l’Institut el poden descobrir.
Boig emmascarat ©Guillemain
Fou Brun ©Sandrine Ruitton
Common roarqual ©Sandrine Ruitton
Observació d'animals d'aigües profundes
Una travessa transatlàntica permet trobar molts animals.
Descobriu aquí les espècies trobades pels científics
Tot un ecosistema per estudiar
Durant la travessia de l’Atlàntic s’han realitzat 18 estacions, amb mostres de peixos, zooplàncton, sargass, etc. a cada parada. Aquestes anàlisis permetran una millor comprensió de tot l’ecosistema i si està influenciat per aportacions estrictament oceàniques o també per aportacions de grans rius com l’Amazones o altres rius.
La resta de la investigació
Thomas Changeux es beneficia del finançament de l’Agència Nacional de Recerca francesa (ANR) per continuar el programa, així com l’anàlisi dels resultats de les dues primeres campanyes.
©O.Borde
Galeria d'imatges
©O.Borde
©O.Borde
©O.Borde
©O.Borde
©O.Borde
©O.Borde
©O.Borde
Els vuit científics presents a bord durant la missió
- Thomas CHANGEUX, enginyer de recerca, IRD, cap de missió – bussejador – mostreig de macroorganismes
- Sandrine RUITTON, professora, AMU, líder de busseig – bussejador – mostreig de macro i microorganismes – filtració – imatges
- Natascha SCHMIDT, estudiant de doctorat, AMU – mostreig, plàstic
- Sophie GUASCO, especialista en microbiologia, CNRS – mostreig de microorganismes, filtració
- Anouck ODY, post-doc, IRD – teledetecció, anàlisi d’imatges de satèl·lit, mesures espectrals
- Hubert BATAILLE, bussejador, IRD – fotografia, mostreig de macro i microorganismes,
- Dorian GUILLEMAIN, biòleg, bussejador, CNRS – mostreig de macro i microorganismes
- Vincent FAUVELLE, postdoctoral, AMU – químic, extracció de contaminants
AMU: Universitat d’Aix Marsella. IRD: Institut de Recerca per al Desenvolupament